Espais d’Interès Natural i Xarxa Natura 2000

En els espais d’interès natural inclosos en la Xarxa Natura 2000 el CEINR actua com a pont entre les administracions supramunicipals i els agents socioeconòmics de la comarca i la ciutadania.

En l’estudi i coneixement d’aquests espais el CEINR ha de ser capaç d’aglutinar el coneixement del mon científic -sistematitzat a través d’articles científics i eines informàtiques- i el coneixement local -que es traspassa oralment, de generació en generació -  i que està en risc de desaparèixer.

A la comarca del Ripollès 33.738,30 ha de superfície estan incloses dins Xarxa Natura 2000, d’aquestes el CEINR en gestiona 22.650,73 ha, que corresponen als espais que estan majoritàriament o totalment dins la comarca.

Les feines que desenvolupa el consorci dins aquets espais son:

1-     Protecció de fauna, flora i hàbitats

-        La realització d’estudis i seguiment de fauna, flora i habitats amenaçats permet un millor coneixement de la distribució d’espècies i una gestió mes acurada dels Espais d’Interès Natural.  Aquests estudis i seguiments es porten a terme des del CEINR i/o amb col·laboració amb diferents organismes i entitats.

-        Entre les espècies de fauna, s’estan portant a terme actuacions de conservació de la perdiu blanca (Lagopus muta pyrenaica) , el gall fer (Tetrao urogallus), el trencalòs (Gypaetus barbatus), de quiròpters com ara l’Orellut alpí (Plecotus macrobullaris) i el  Llangardaix Pirinenc (Lacerta Agilis). La conservació de la flora va molt lligada a la conservació d’hàbitats.  Entre d’altres s’està treballant amb la conservació dels boscos madurs, i de la vegetació en rocallams i zones humides.

-        El coneixem del seu estat ajuda a planificar les millores adients i a regular els usos d’aquests espais.

2-     Actuacions d’us públic

-        Actuacions encarades a la millora i manteniment d’infraestructures per facilitar la mobilitat en els Espais d’Interès Natural, van encaminades a l’adequació d’àrees de lleure, de refugis de muntanya,  senyalització de camins, recuperació de fonts,  i  instal·lació de plafons interpretatius.

3-     Suport al ramaders

-        Es tracta de fer compatibilitzar la ramaderia amb la protecció dels Espais d’Interès Natural. Actuacions encarades a la instal·lació d’abeuradors per protecció de molleres amb la instal·lació d’abeuradors. Instal·lació de manegues ramaderes per al bestiar, canvi i senyalització de filat espinós i instal·lació de passos canadencs.

CODI XARXA NATURA 2000 Superfície
 Capçaleres del Ter i del Freser Sup. EIN: 12.515,53 ha
Sup. XN 2000 12.465,10 ha(100%)
 Serra Cavallera Sup. EIN: 5.169,92 ha
Sup. XN 2000: 6.381,80 ha (100%)
 Riberes de l’Alt Ter Sup. XN 2000: 409,8 ha (100%)
 Serra de Montgrony Sup. EIN i XN 2000: 3.183,73 ha (100%)
 Rasos de Tubau Sup. EIN i XN 2000: 519.51 ha (100%)
 Vall del Rigat Sup. EIN: 124,36 ha
Sup. XN 2000: 210,3ha (100%)

 

 

Serra de Montgrony

La serra de Montgrony, de 3.804 ha, està formada per una alineació de muntanyes que constitueixen la prolongació vers llevant de l’espai natural del Cadí-Moixeró, que encercla la vall de Ribes pel costat meridional. En conjunt, l’espai manté un eminent caràcter forestal amb fragments de rouredes, fagedes i pinedes en un bon estat de conservació.

La presència de dues vessants fa augmentar la biodiversitat. A la solana predomina l’ambient submediterrani de roureda de roures martinencs, sovint substituïts per pinedes de pi roig, a les parts altes l’estatge subalpí, amb prats de pastura, i a l’obaga predomina la pineda de pi negre i avet, una de les més orientals del Pirineu català. El difícil accés que ocasiona l’orografia d’aquest espai ha permès que espècies tant emblemàtiques com el gall fer (Tetrao urogallus), el cabirol (Capreolus capreolus) o, recentment, el cérvol (Cervus elaphus) hi trobin el seu refugi. També les aus rapinyaires com el falcó pelegrí (falco peregrinus), l’aufrany (Neophron percnopterus) o el voltor (Gyps Fulvus) troben aquesta serra un lloc idoni per niar. Destaca també la presència d’amfibis, com el tritó pirinenc (Calotriton asper ), i d’invertebrats.

Punts d’interès: l’avenc de Sant Ou, el santuari de Montgrony i el castell de Mataplana.

 

Serra Cavallera

La Serra Cavallera, de 6.382 ha, està situada al mig de la comarca del Ripollès i el seu caràcter transversal fa que tingui un paper connector entre els diferents espais de la comarca. El relleu d’aquesta serra ve determinat per l’erosió dels seus materials. Les alçades màximes dels seus cims amb prou feines assoleixen els 2.000 m en alguns casos (Taga 2.032 m). També és remarcable geològicament la presència del “granòfir de Ribes”.

La Serra Cavallera es caracteritza per la riquesa i la diversitat de boscos caducifolis centreeuropeus, excepcionals fagedes i rouredes d’algunes obagues , pinedes de pi roig, ambients subalpins amb prats i matolls propis d’aquest ambient, i ambients humits a fons de vall amb flora molt adaptada com les orquídies. Faunísticament, l’espai és un bon observatori de l’àguila daurada ( Aquila chrysaetos) i altres aus rapinyaires. La serra constitueix un nucli d’expansió de la marmota ( Marmota marmota).

Punts d’interès: la portella d’Ogassa, Sant Martí d’Ogassa, el coll de Jou, la collada verda i el cim del Taga.

 

 

Capçaleres del Ter i del Freser

Les Capçaleres del Ter i el Freser, de 12.516 ha, s’estenen per diferents municipis de la comarca del Ripollès. És un dels sistemes naturals d’alta muntanya pirinenca oriental més representatiu. Per aquest motiu s’ha inclòs a la Xarxa Natura 2000, és Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). La totalitat de l’espai està inclosa dins la Reserva Nacional de Caça Freser- Setcases que té per objectiu fomentar,  conservar i protegir determinades espècies de fauna salvatge com l’isard o el gall fer,  d’entre d’altres.

El paisatge es caracteritza per terrenys abruptes amb forts pendents, valls obertes i àrees amb complexitat topogràfica. La zona presenta bons exemples de la geomorfologia glacial i periglacial com els circs d’Ull de Ter, de Concròs o del Freser. Limitant amb França, l’espai acull cims que assoleixen quasi els 3.000 m, com el Puigmal (2.913 m), el Gra de Fajol (2.712 m) o el Bastiments (2.881 m), entre d’altres. El fort gradient altitudinal de la zona fa que sigui possible trobar una gran diversitat de comunitats vegetals dels estatges montà, subalpí i alpí. Destaquen tant els prats de dall i els boscos de pi roig i caducifolis de la terra baixa, com les landes i els prats alpins de l’alta muntanya, o els boscos subalpins de pi negre i avetoses propis de les zones ombrívoles.

Punts d’interès: la coma de Vaca, la coma de l’Orri, la vall de Núria, l’Ulldeter, el Puigmal i el Bastiments.

 

 

Boscos públics

La superfície forestal al ripollès és de 84.233,14 ha de les quals 24.912,64 ha son forest d’utilitat pública. D’aquestes el CEINR en gestiona 18.911,08 ha. Que representa el 76 % dels boscos públics del Ripollès. En aquests sentit el consorci desenvolupa les tasques següents:

1-     Aprofitaments Forestals

-        Gestió de les forest d’ utilitat pública

Per una correcta planificació de les forest  els CEINR es fa càrrec de la redacció dels Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF)  i dels Plans d’Ordenació Forestal (POF) dels boscos d’utilitat pública.

-        Marcatge i control de les subhastes

Això permet quantificar quina quantitat de fusta i de quina manera s’ha d’extreure  assegurant  una explotació sostenible dels boscos.

2-     Actuacions de millora forestal

-        Es controlen i s’executen aclarides, estassades, podes, eliminació de restes,  així com obertura i arranjament de pistes. Es porten a terme tasques de recuperació de pastures pastures o cremes controlades destinades reduir el risc d’incendis i millorar les pastures .

3-     Suport als ajuntaments:

-        Tramitació d’ajuts i subvencions

Redacció de memòries tècniques per a la tramitació d’ajuts i subvencions per a la gestió i millora forestal.

-        Redacció de projectes

Redacció dels Plans d’Emergència Municipals (PAM), Plans d’Autoprotecció (PAU) i tasques a nivell comarcal com ara el  Pla de Prevenció d’Incendis Comarcal (PPIF).

4-     Implantació de les accions de l’Agenda 21 en relació al medi natural

Biomassa

L’aprofitament energètic de la biomassa a partir d’una gestió forestal sostenible garanteix una millor estructura i creixement del bosc, ajuda en la prevenció del risc d’incendis forestals i millora la biodiversitat del medi local.

El consum de biomassa forestal garanteix una important reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i repercuteix directament en l’estalvi econòmic dels consumidors.

El CEINR participa en tot el procés: d’obtenció, trituració, assecatge, control de qualitat i distribució de l’estella. Això assegura una producte de qualitat.

1-     L’aprofitament forestal per a la producció de biomassa consisteix en l’extracció de la fusta de menor qualitat per tal de garantir un creixement saludable del bosc. També vetlla per la conservació de la biodiversitat de l’ecosistema.

2-     La trituració és un procés que consisteix en agafar la fusta tallada i passar-la per una estelladora. En aquest procés, l’estelladora mitjançant unes ganivetes,  s’esmicola la fusta a diferent mida segons les necessitats.

3-     L’Assecatge de l’estella es fa deixant-la reposar en patis coberts i airejats o sota lones impermeables i transpirables. És en els patis on es duen a terme  controls de qualitat fins que l’estella arriba a la humitat òptima (20-30%) per a ser servida al consumidor.

 

4-     El transport de l’estella es realitza amb remolcs

 

Dades destacables     

-        Neteja de boscos, més biodiversitat i prevenció d’incendis. 

-        Estalvi econòmic 60-75% respecte el gasoil.

-        Reducció emissions de gasos efecte hivernacle.

-        Baix període d’amortització de les instal·lacions.

-        Manteniment mínim de la caldera.

-        Generació de llocs de treball.