Davant les baixes temperatures i/o la falta d’aliment al nord d’Europa en aquesta època de l’any, comencen a arribar a Catalunya ocells hivernants, que migren cap al sud d’Europa per passar l’hivern. Aquestes migracions es caracteritzen per un caràcter irruptiu de les espècies, pel qual el nombre d’aus que venen és molt variable d’un any a un altre.

Per exemple, en algunes espècies, com en el lluer (Spinus spinus), les variacions es deuen a les importants fluctuacions en la productivitat de les coníferes, una de les principals fonts d’alimentació d’aquests animals. En anys de molta productivitat, la taxa reproductora d’aquestes aus és molt elevada i els juvenils presenten una alta supervivència, pel qual es dona un excedent d’individus dins la mateixa espècie que ha d’afrontar una insuficiència de recursos.

Seguint amb l’exemple del llur, si coincideix una alta productivitat de les coníferes amb una baixa productivitat de bedolls i verns, arbres de què s’alimenten a la tardor en zones del nord i el centre d’Europa, i les temperatures d’octubre no són altes, les aus comencen a mirar en massa cap al sud i, per tant, a Catalunya.

Conjuntament amb els lluers, arriben altres aus hivernants com la griva cerdana (Turdus pilaris), el durbec (Coccothraustes coccothraustes) o el tord ala-roig (Turdus iliacus). Generalment, són espècies escasses al nostre territori, només venen si els manca menjar o fa molt de fred als seus hàbitats habituals.

Segons el context climatològic a Europa, per tant, podrien arribar a ser abundants a la comarca del Ripollès i altres punts del Pirineu.