MEDI
NATURAL

Les espècies de fauna i flora, així com els hàbitats que habiten, són els elements fonamentals que teixeixen i justifiquen l’existència dels espais naturals protegits i la Xarxa Natura 2000. Al Ripollès comptem amb una àmplia representació d’espècies típiques dels ambients alpins del Pirineu, però també de la muntanya mitjana prepirinenca així com d’ambientals fluvials.

Des del CEINR es duen a terme seguiment específics i generalistes per moltes d’aquestes espècies, en estreta col·laboració amb el Parc Natural de Capçaleres del Ter i del Freser i la Generalitat de Catalunya, entre altres administracions i entitats. El seguiment de les tendències d’aquestes espècies així com la seva distribució al territori ens permeten dur a terme mesures de gestió per garantir o millorar el seu estat de conservació.

ESPÈCIES EN PERILL

ALMESQUERA

Galemys pyrenaicus

Mamífer aquàtic insectívor, endèmic de la península Ibèrica, habitant de torrents i rius de l’alta muntanya pirinenca. D’hàbits desconeguts, s’alimenta principalment de macroinvertebrats que captura a les aigües corrents dels cursos fluvials on habita. Al Ripollès sembla que ha patit una disminució força rellevant pel que fa a les seves poblacions. Pateix les variacions brusques de cabals derivades d’activitats relatives a les centrals hidroelèctriques i l’augment de depredadors autòctons o invasors, com el visó americà.

GALL FER

Tetrao urogallus

Espècie emblemàtica dels boscos alpins pirinencs, és una de les espècies de vertebrats amb una situació més crítica al Ripollès, amb una pèrdua d’efectius que podria rondar més del 80%. Requereix, com espècies, boscos subalpins poc freqüentats, frescals, amb abundància de nabius i una estructura forestal heterogènia. És probablement una de les espècies de la comarca que més pateix el canvi climàtic.

ARPELLA PAL·LIDA

Circus cyaneus

Espècie extingida com a nidificant del Ripollès, on abans criava en diferents sectors montans de la comarca. Estava estretament lligada a pastures, landes i prats de dall d’elevada qualitat. En l’actualitat es treballa en un pla de recuperació de l’espècie en l’àmbit català.

TRENCALÒS

Gypaetus barbatus

Segurament l’espècie de rapinyaire més emblemàtica del Pirineu, en un estat de conservació que, tot i haver millorat les darreres dècades, continua sent crític. Conegut per la seva curiosa dieta, basada principalment en ossos d’animals morts a la natura, que trenca llençant-los des de l’aire contra roques per esmicolar-los en fragments més menuts que pugui empassar.

PIXAVÍ
MUNTANYENC

Sympetrum vulgatum

Libèl·lula de mida mitjana, restringida a Catalunya al Prepirineu i Pirineu on trobem una de les subespècies de distribució més restringida, Sympetrum vulgatum ibericum, endemisme de la meitat nord de la península Ibèrica, el sud de França i Andorra. Es troba en diversos ecosistemes d’aigües estagnants, com ara prats inundats i torberes tant de mitja com d’alta muntanya. Al Ripollès només es coneix la seva presència en una sola localitat.

ESPÈCIES VULNERABLES

AUFRANY

Neophron pernocterus

Dels quatre voltors de Catalunya, l’aufrany és el més petit dels quatre carronyaires i arriba tan bon punt la resta de voltors més grans han acabat d’alimentar-se de les despulles dels animals morts. Els ous i excrements de què també s’alimenta són la font de carotenoides, que li donen unes tonalitats grogues al cos. Arriba a Catalunya a començaments de març i torna a les zones d’hivern, situades en el centre i sud d’Àfrica, durant els primers dies de setembre.

ENTODON
CLADORRHIZANS

Briòfit, o molsa, robusta i amb les branques curtes i ascendents, perenne. Habita sòls humits de fagedes i vernedes a l’estatge montà, així com ambients frescals a prop de rius i torrents.

ESCURÇONERA
NANA

Scorzonera humilis

Asteràcia de mida mitjana, amb flors grogues erectes, que viu en prats humits de l’estatge subalpí en molt poques localitats a Catalunya. Deu el seu nom en català al fet que, antigament, era utilitzada com a contraverí a la picada dels escurçons. Una de les referències més antigues en català escrit a aquest ús data del segle XVI.